1. Consticionalisme i Parlamentarisme:
Tres pilars bàsics:
 |
| Declaració Universal dels Drets Humans |
- La sobirania popular: com a font de poder polític que es concreta en l’elecciódels seus representants per sufragi universal.Defensa la necessitat d0un contracte social. Aquest contracte es reflecteix en la constitució, la llei i les lleis, que estableix la relaciñó de poders.
- El parlamentarisme: que garanteix el pluralisme polític i la divisió de poders, el paper predominant de la vida política el fa l’Assamblea de Diputats o Parlament, elegit pel sufragi universal. Aquesta assamblea exerceix el poder legislatiu i elegeix el president del Parlament.
L’autoritat suprema del Estat en els règims democràtics és exercida per un sobirà hereditari, o per un president electe, però en tots dos casos assumeix només la representació oficial del Estat.
En la majoria dels ràgims republicans , el President o el Cap del Estat és elegit pel parlament, malgrat en alguns casos, com als Estats Units i a França, es regeixen per un model presidencialista en què el poder executiu és a les mans d’un president elegit directament per Sufragi universal.
El poder Legislatiu és a les mans del Parlament , que pot ser unicameral, un congrés de Diputats elegits de manera proporcional entre la població de cada circumscripció electoral, o bicameral.
Els dos poders, l’executiu i el legislatiu és necessiten mútuamentper poder gobernar, i en la pràctica cuotidiana el congres controlsa la política del Govern.
3.2 Unitarisme i Federalisme:
Els Estats democràtics pode organitzar els diferentes nivells de poder segons models uniformistes, és a dir, amb una estructura igual per a tot el territori i de caràcter centralista, o segons models federals, on el poder està descentralitzat i els diferents territoris exerceixen la pròpia sobirania.
Els Estats units, que tenen una organització uniforme per a tot territori i prenen les decisions des d’un centre polític únic, tenen una llarga tradicióa europa.En les darreres decades , una altres països han optat per una organització descentralitzada, en la qual es reconeix l’autonomia d’algunes nacionalitats o regions.El cas de Bèlgica, Espanya i el Regne ubnit amb la divisió d’Autonimies, aprovada per la Constitució del 1978.
El model d’estat federal parteix de reconeixement de la personalitat dels iferents Estats que l’integren. Cadascuna d’ells gaudeix del dret a legislar i a tenir institucions polítique pròpies.
El poder i lñes responsabilitats queden repartits entre els diferents Estats i el poder federal. A Europa tenim l’exemple d’Alemanya, onfigurada per direnets länders, malgrat que amb menys poders. Suïssa presenta una estructura confederal, amb un poder central molt feble.
3.2 Unitarisme i Federalisme
Els Estats democràtics pode organitzar els diferentes nivells de poder segons models uniformistes, és a dir, amb una estructura igual per a tot el territori i de caràcter centralista, o segons models federals, on el poder està descentralitzat i els diferents territoris exerceixen la pròpia sobirania.
 |
| EUA: Exemple d' Estat Federal |
Els Estats units, que tenen una organització uniforme per a tot territori i prenen les decisions des d’un centre polític únic, tenen una llarga tradicióa europa.En les darreres decades, els altres països han optat per una organització descentralitzada, en la qual es reconeix l’autonomia d’algunes nacionalitats o regions.
El cas de Bèlgica, Espanya i el Regne ubnit amb la divisió d’Autonimies, aprovada per la Constitució del 1978.
El model d’estat federal parteix de reconeixement de la personalitat dels diferents Estats que l’integren. Cadascuna d’ells gaudeix del dret a legislar i a tenir institucions polítique pròpies.
El poder i les responsabilitats queden repartits entre els diferents Estats i el poder federal. A Europa tenim l’exemple d’Alemanya, onfigurada per direnets länders, malgrat que amb menys poders. Suïssa presenta una estructura confederal, amb un poder central molt feble.
El model d’estat federal parteix de reconeixement de la personalitat dels diferents Estats que l’integren. Cadascuna d’ells gaudeix del dret a legislar i a tenir institucions polítique pròpies.
El poder i les responsabilitats queden repartits entre els diferents Estats i el poder federal. A Europa tenim l’exemple d’Alemanya, onfigurada per direnets länders, malgrat que amb menys poders. Suïssa presenta una estructura confederal, amb un poder central molt feble.
3. El pluralisme polític:
L'existència de diferents partits polítics que competeixen per el poder polític, en les eleccions, és part de la democràcia.
Cada partit representa una ideologia i una forma de solucionar problemes que afecten a la societat diferents.
Tots els partits, tenen un paper fonamental com a portaveus de l'opinió pública i són els encarregats de convertir les aspiracions populars en decisions polítiques.
Partits demòcrates; conservadors, defensors dels drets individuals partidaris de mantenir l'ordre social i de reduir l’ intervenció de l'Estat.
Hi ha més partits com els comunistes, ecologistes...Però representen a minories.
La majoria de democràcies de Europa (Espanya, França..) tenen un governs de partits frontissa, que es tracta de dos partits que s'han tingut d'unir perquè cap d'ells ha aconseguit la majoria absoluta.
Sol ser una coalició que manté l'estabilitat del govern.
La democràcia americana o britànica, es bipartidisme, el que vol dir que la competència pel governs es concentra en dos partits únics.
Cada partit representa una ideologia i una forma de solucionar problemes que afecten a la societat diferents.
Tots els partits, tenen un paper fonamental com a portaveus de l'opinió pública i són els encarregats de convertir les aspiracions populars en decisions polítiques.
Partits demòcrates; conservadors, defensors dels drets individuals partidaris de mantenir l'ordre social i de reduir l’ intervenció de l'Estat.
- Democratacristians - Confessionals de caràcter conservador, però amb una sensibilitat més gran per la justícia social.
- Socialistes - Atorguen a l'Estat un parer important com a re distribuïdor de la riquesa a partir de la política fiscal.
Hi ha més partits com els comunistes, ecologistes...Però representen a minories.
La majoria de democràcies de Europa (Espanya, França..) tenen un governs de partits frontissa, que es tracta de dos partits que s'han tingut d'unir perquè cap d'ells ha aconseguit la majoria absoluta.
Sol ser una coalició que manté l'estabilitat del govern.
La democràcia americana o britànica, es bipartidisme, el que vol dir que la competència pel governs es concentra en dos partits únics.
 |
| Parlament britànic |
En el Regne Unit consta del Partit Conservador i el Partit Laborista.
A Amèrica hi ha el Partit Republicà, que té un caràcter més conservador i compta amb el suport del món dels negocis i amb el Partit Demòcrata que té un programa més social que solen estar ajudats pels sindicats i per les minories ètniques i de les classes mitges.
4. Els diferents sistemes d'escrutini electoral:
Els sistemes t’escruti electoral són determinats per lleis electorals respectives:
També es pot fer votant directament el conjunts de diputats i sindicats, com a Alemanysa o Itàlia.
- El model de districte unipersonal, que s'utilitza per exemple al Regne Unit i a Amèrica, és el més simple.
 |
| Nicolas Sarkozy, president de la República de França |
- L'escruti proporcional, és el més estès o permet que els partits minoristes tinguin presència al govern.
- Els sistemes polítics republicans en que s'elegeix el President de la República depenent del model d'eleccions variats.
També es pot fer votant directament el conjunts de diputats i sindicats, com a Alemanysa o Itàlia.
5. Dictadures i Drets Humans:
5.1. Els règims autoritaris
-Què és una dictadura?
Un règim autoritari o dictadura és un sistema polític en el que no existeixen institucions representatives que hagin estat elegies pel poble ni tampoc una constitució que garanteixi els drets dels ciutadans i les ciutadanes.
 |
| Dictadors al llarg de la història |
El poder és imposat per mitjà de la força, no s’hi contempla la separació de poders, la independència del poder judicial és una aparença i, sovint, les institucions atorguen poders excepcionals a una persona que domina la vida política.
La majoria dels règims dictatorials del Tercer Món es troben sotmesos a una insensibilitat política constant provocada per actes de violència i per cops d’Estat, on l’exèrcit hi té un protagonisme important.
Alguns exemples de dictadures son: la del General Francisco Franco a España, la de Stalin a la URSS, la de Mussolini a Itàlia, la de Adolf Hitler a Alemanya...
-Diferències entre els règims polítics no democràtics:
- En primer lloc, trobem aquells règims en què, tot i que s’hi respectin les regles bàsiques de la democràcia (marc constitucional, partits, eleccions...), la Constitució atorga poders excessius a l’executiu, i l’amplitud de les prerrogatives del President i del govern va en detriment de les prerrogatives del Parlament. El joc democràtic esdevé una ficció mantinguda per unes eleccions falsejades en les quals s’ofereixen a l’oposició molt poques possibilitats de guanyar. Les llibertats i els drets públics no sempre poden ser exercits (drets d’expressió, d’opinió, de reunió, de manifestació, de premsa,...) i l’oposició política és combatuda amb mètodes no democràtics. Aquesta situació correspon a alguns països llatinoamericans, asiàtics així com a d’altres de l’antic bloc de l’Europa de l’Est.
- En segon lloc, hi ha sistemes polítics basats en un partit únic que exerceix el poder de manera dictatorial, com passa en un bon nombre de països del Pròxim Orient i d’Àfrica.
El partit únic es confon en aquests casos amb l’aparell de l’Estat, al capdavant del qual se situa el President que és alhora líder del partit, cap religiós o dirigent del grup oligàrquic establert en el poder. En aquest context, la violència és el mitjà més freqüent de relació entre el govern i els seus opositors.
Els moviments armats esdevenen l’única sortida d’una oposició que no disposa de recursos democràtics per expressar-se ni de garanties democràtiques per assolir aquest poder. En contraposició, l’Estat legitima la violència institucional com a únic mitjà per mantenir l’odre social.
5.2 La violació dels drets humans
A tots els Estats del Món, de manera més o menys flagrant es cometen atemptats contra els drets dels humans, però és en els sistemes no democràtics, les dictadures, on aquestes violacions constitueixen una pràctica habitual.
*L’Informe d’Amnistia Internacional de l’any 2007 documenta que a 102 països del món s’hi van registrar casos de tortures i maltractaments.
La detenció arbitrària i sense judici és un fet freqüent en les dictadures, on un bon nombre de persones son confiades en presons, sovint en una condicions materials deplorables, només per decisió de l’administració, de la policia o de l’exèrcit, sense intervenció del poder judicial. Aquestes detencions arbitràries va, la majoria de vegades, acompanyades de maltractaments i fins i tot de tortures, i en molts casos no s’hi respecta el dret del detingut a una defensa justa.
 |
| Conseqüències del genocidi de Rwanda |
També s’ha d’afegir que ens les dictadures o els països en guerra, son freqüents les execucions sumàries, és a dir, sense judici previ que poden arribar a afectar milers de persones, que són assassinades pel seu origen ètnic, la seva religió o la seva ideologia política. Els assassinats en massa de grans contingents de població civil, amb predomini de dones i d’infants indefensos, han proliferat en un gran nombre de guerres, i en casos com el de Bòsnia i Rwanda es pot parlar fins i tot de genocidi.
La violació de drets humans també està present en algunes esferes dels països més desenvolupats o amb sistemes democràtics. Un cas particular és l’àmbit domèstic, en el qual es donen també casos de maltractaments de dones i d’infants. Cada dia es donen més casos de violència conjugal, on tan sols algunes dones ho denuncien, ja que altres no ho fan per por a tornar ser maltractades.
D’altra banda, la pena de mort continua vigent en la legislació de molts països, alguns dels quals amb règims democràtics. L’any 2007, a 24 estats diferents, entre els quals hi ha els Estats Units, més de 1,200 persones van ser executades. També continua sense saber-se el parador dels més de 140,000 desapareguts, a 49 països del món, en les darreres dècades, entre els quals hi ha les persones desaparegudes durant les dictadures militars argentina i xilena.
Per últim, cal destacar que a la majoria de països del Tercer Món no hi són garantits els drets econòmics i socials mínims. Només uns 80 països tenen un assegurança obligatòria de malaltia i només als més rics hi ha protecció contra l’atur. El treball clandestí i en condicions precàries està molt estès, i al món hi ha milions d’infants que són explotats laboralment. També, a molts països els salaris són molt baixos, i el treball és un bé molt escàs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario