2. CONFLICTES AL MÓN ACTUAL

1. EL CONFILCTE BALCÀNIC:

Amb l’ enfonsament dels règims comunista  a l’ Europa de l’ Est, el problema de les nacionalitats, ha emergit novament en la zona balcànica.

• La desintegració de Iugoslàvia:

Mapa: Desintegració de Iugoslàvia

A l’ antiga Iugoslàvia és el lloc on els conflictes nacionalistes s’han desfermat amb més virulència. Constituïda com a Estat, després de la descomposició de l’ imperi Astrohungarès, i com a república socialista d’estructura federal després de la II Guerra Mundial, Iugoslàvia agrupava en un mateix Estat: sis repúbliques balcàniques (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina, Macedonia i Montenegro) de característiques molt desiguals, amb població, ètnia, cultura i religió diferents.

Els problemes entre les repúbliques balcàniques es van donar a conèixer el 1991, amb la desintegració de l’ Estat Comunista i la seva substitució per la Federació Iugoslava. El conflicte va començar quan Sèrbia es va negar que el representant croata assumís la presidència col·lectiva. Eslovènia i Croàcia van manifestar la seva intenció d’ independitzar-se, però l’ exèrcit federal va prendre partit contra les pretensions. El conflicte amb Eslovènia, sense fronteres directes amb Sèrbia es va resoldre ràpidament al seu favor, però Croàcia va provocar una guerra civil.

La Unió Europea va reconèixer ràpidament la independència d’ Eslovènia i Croàcia, i es va erigir com a mediadora del conflicte. A finals de l’ any 1992, es van començar a reconèixer el naixement d’ aquests nous estats europeus. Al mateix temps, Bòsnia i Hercegovina es va declarar independent, mentre que Sèrbia i Montenegro van proclamar la república de Iugoslàvia amb la inclusió dels territoris de Kosovo, on predominava població d’ Albània, i de Voivodina, amb una minoria hongaresa.

Macedònia també es va declarar independent a l’ any 1991, però el seu reconeixement internacional del nou Estat es va retardar fins el 1993 per l’ objecció de Grècia al nom de la seva república a la seva bandera i a alguns articles controvertits de la seva constitució. Després d’un any de trencament de les relacions, l’ any 1995, les dues nacions van normalitzar les seves relacions, però el nom de l’ Estat continuava sent una font de controvèrsia local i internacional.

• La guerra de Bòsnia:

VIDEO: Guerra de Bòsnia

L’ existència a Bòsnia i Hercegovina de grans contingents de població croata i sèrbia, i el fet que una part important de la població bosniana fos de religió musulmana, va provocar una nova guerra entre els enfrontaments ètnics i religiosos molt greus. Amb l’ ajuda i el suport de l’ exèrcit desplegat pel pregident de Iugoslàvia Slobodan Milosevic, els serbis de Bòsnia van emprendre una lluita que pretenia destruir l’ Estat de Bòsnia i anihilar a tota la població musulmana. Davant d’ aquesta intenció, es va procedir al bombardeig de poblacions desermades i una política sistemàtica de neteja ètnica que va comportar massacres a la població i la creació de camps de concentració i d’ extermini.

L’ opinió pública mundial estava horroritzada de les matances i es va promoure un pla de pau amb l’ enviament dels casos blaus de l’ ONU, que no van aconseguir aturar el conflicte.  Finalment, la intervenció de tropes per part de la ONU va aconseguir un alto foc i el començament de converses de pau Dayton (EUA) l’ any 1995. Com a conseqüència de tots aquests fets, Bòsnia va quedar dividida en dues entitats polítiques autònomes: una federació croatomusulmana (51% del territori) i una república sèrbia de Bòsnia.

• La guerra de Kosovo i la independència de Montenegro:

Publicitat de Kosovo durant la guerra

 Semblava que la guerra Iugoslava anava de baixa, però cap a l’ any 1999 el conflicte va renéixer a Kosovo, on predomina la població albanesa.  Milosevic, va dur aquest territori a la seva política d’ homogeneïtzació i de neteja ètnica. Per tal de frenar al dictador serbi, la OTAN va declarar la guerra a Sèrbia, que en va sortir derrotada en poques setmanes i va ser obligada a retirar les seves tropes de Kosovo. Finalment, la derrota de Milosevic a les eleccions de l’ any 2000 en va comportar la detenció i el posterior lliurament al tribunal de Justícia Internacional de l’ Haia, perquè fos jutjat per genocidi i per crims contra la humanitat.

L’ administració de Kosovo va restar en mans de les Nacions Unides i de l’ OTAN fins que, el febrer del 2008, el govern provisional de Kosovo va declarar unilateralment la seva independència amb el suport dels Estats Units i una part de la Unió Europea, malgrat que alguns països no van acceptar i no reconeixien a Kosovo com un Estat sobirà.

Finalment, el 21 de maig del 2006, el 55,5% de la població va recolzar la separació de Montenegro, que va ser proclamat independent el 3 de Juny del 2006.

2. Els enfrontaments del Caucas:

3. Els conflictes de l' Àfrica Subsahariana:

Actualment, els problemes de l’ Àfrica Subsahariana han augmentat cada vegada més provocats per una sèrie de motius. Principalment, la pobresa a causa de la falta de recursos provoca una fam a la població que fa augmentar la mortalitat. Aquesta falta de recursos juntament amb una falta d’ higiene provoca un augment de les malalties especialment la malaltia del SIDA.

El mal sistema i organització política i econòmica és la causa dels gran problemes que sorgeixen en la població. El governant imposa el seu propi sistema seguint els seus interessos i crea el seu exèrcit mitjançant els nens soldats, els quals són amenaçats a mort si no donen el seu servei a l’ exèrcit.

Un enfrontament bèl·lic desenvolupat a l’ Àfrica Subsahariana és el conflicte que va sorgir l’ any 1994 entre dues ètnies diferents, els hutus i els tutsis. Els primers correspon a un poble d’ agricultora que formaven el nucli de la població dels regnes tradicionalment situats entre el llac Victòria Nyanza i la sèrie de llacs que es troben a l’ oest del Rift Valley d’ Àfrica centre-oriental, en els actuals Rwanda i Burundi. Els Tutsi és un poble que conformava la elit governant en els regnes africans tradicionals situats al sur de la zona occidental interlacustre d’ Àfrica centreoriental, en els actuals Rwanda i Burundi i en una petita part veïna de Tanzània. Sembla ser que conformaven una minoria que no sobrepassava al 16% de les societats que dominaven; és a dir, de 7 milions de persones que poblaven Rwanda en el 1994 els tutsis no arribaven al milió.

Oficialment, el genocidi que es va dur a terme dels tutsis a Rwanda va tenir lloc l’ any 1994, encara que més anteriorment van haver-hi diverses matances, fins arribar a l’ any 1994 que es va saldar amb un milió de tutsis assassinats. Les causes d’ aquesta matança, per variar, té a veure amb la possessió de riqueses naturals del país. Els tutsis, en la seva majoria ramaders, havien sigut afavorits pels colonialistes alemanys, i quan aquests van ser derrotats a la I Guerra Mundial, van ser substituïts pels belgues, que van seguir amb la mateixa política, en determinació dels hutus. Així que, mentrestant els tutsis rebien una certa educació i els seus caps eren alçats a posicions polítiques amb beneficis econòmics, els hutus- agricultors- eren majoritaris al país, eren sotmesos per la minoria tutsi que els tractava com els seus servents.